EL MÓN GLOBAL

Sigui dit d’entrada que quan em deien que vivim en un món global…, jo no copsava la veritable dimensió d’aquest fet. (sempre he treballat en l'àmbit local!). L’ altra dia conversava amb un proveïdor de dimensió internacional. Va ser llavors quan ho vaig entendre. M’explicava que les diferents ubicacions internacionals d’aquesta empresa que fins ara funcionaven autònomament,  havien obert  un “pool” de  càlcul i d’investigació a la Índia. El cost any d’aquest centre a l’Índia per empresa local i any era de l’ordre de 12.000 €. Només de 12.000 €. Amb aquests diners havien contractat varis enginyers dotats de programes punters en tot allò relacionat amb el càlcul d’estructures. Ara qualsevol càlcul, arreu del món, que necessiti fer aquesta empresa, el fan a l’Índia. Han aconseguit reduir costos, tenir experts especialitzats al seu servei i tecnologia punta. Però sobretot han aconseguit servei al client i qualitat de vida. Sí, servei al client i qualitat de vida, perquè quan el seu client ubicat a Viladecans els hi demana una solució tècnica a les 7 de la tarda, just quan és l’hora de plegar, ells recullen les dades i les envien a la Índia, just quan és l’hora d’arrencar a  treballar,… i l’endemà a les 8 del matí, quan obren l’ordinador es troben el tema resolt com per art de màgia. Només m’explicava un inconvenient: que sí no es recordava de tancar la blackberry a les 4 de la matinada l’avís de correu entrant el despertava. Així he copsat que vol dir per les empreses un món global. Per altra banda em comentava que aquest “pool” de l’Índia havia generat una motivació brutal entres les diferents empreses locals, perquè havia revolucionat la manera de millorar. La millora ja no era local (que a més a més quan la millora era local, sovint, era, únicament, per cobrir l’expedient a nivell de l’empresa mare), ara cada tres mesos han de presentar propostes de línies de millora o d’investigació en una trobada que es fa a la central,…aquestes propostes es comenten i debaten, i algunes són aprovades i s’envien a la Índia per a ser desenvolupades. Que una proposta teva sigui acceptada i desenvolupada pel “pool” representa a nivell intern tenir avantatges fiscals,  i  sí la proposta es materialitza en una solució d’èxit o en un producte nou, et dona dret a cobrar de les altres empreses del grup unes tasses durant cert nombre d’anys,…per tant l’al.licient és molt interessant. No obstant em faig una pregunta:  fins quan pot durar això? No estarem repetint un model de prosperitat (com el que hem viscut amb el crèdit barat) que té data de caducitat?,…ara, qui podent-lo disfrutar en renunciaria? En aquest sentit, em van comentar d’un altre cas. El d’una empresa del sector dels derivats del metall que per reduir costos va decidir fa uns anys muntar una  fàbrica a la Xina. El primer any de producció d’aquesta fàbrica el 95% fou destinat a l’exportació.Després de  tres anys, el 100%  de la producció es destina al consum intern i, pròximament,  inauguren una segona fàbrica.