LA CRISI FA CAURE LES RELIGIONS II

Fa un mes vaig fer en aquest blog una reflexió personal sobre espiritualitat i religió, (veure dia 1 de maig de 2011) on volia expressar sobretot la meva visió de la necessitat de recuperar l’espiritualitat individual de la persona com a via humana de comportament social. Fa poc, casualment, un amic em comentava  que havia escoltat per la ràdio una entrevista interessant a un monjo de Montserrat, de nom Lluís Duch. L’amic em citava una frase del monjo que el va impactar: “El problema actual és que d’una forma general s’ha fracturat la confiança, i totes les institucions humanes es basen en la confiança”. Vaig pensar que el monjo tenia raó: si no hi ha confiança no hi ha humanitat. Arrel d’això vaig buscar i després escoltar el podcast corresponent. L’entrevista és interessant. Us la recomano: http://www.ivoox.com/lluis-duch-antropoleg-i-monjo-montserrat-audios-mp3_rf_645716_1.html Però el què jo en vull recuperar ara, és la relació de les paraules d’en Lluís Duch amb el meu article anterior on planteja la crisi, en concret ,de la religió catòlica.  La seva resposta a aquest fet fou: “El futur del catolicisme està fotut , però no el del cristianisme. Sóc optimista sobre el futur d’un cristià profètic i relativament marginal, no sacerdotal com ho és ara.” I després afegia que     l’ acceleració actual del tempo vital,  ha fet qüestionar tot el model social anterior existent, que ha fet que les antigues paraules no siguin avui en dia enteses, que no siguin significatives, que no tinguin, en definitiva, sentit; perquè el catolicisme no ha gosat qüestionar-se la seva actualització i segueix treballant amb una metodologia obsoleta,.. produint tal desconnexió amb l’home actual, perquè lluny de fer apologia del fet humà ha aconseguit que Déu ja no ens sigui una premissa, un valor, i que en la sobreabundància de valors on vivim hagi generat la dificultat individual d’escollir, de saber escollir bé. Molta informació no comunica, ja ho deien els clàssics: ne quid minis (res en excés). I finalment s’atrevia a defensar una cita d’Ernst Bloch: “el millor de la religió és que produeix heretges” i profetitzava dient un simple “little is beatiful” per animar-nos a acollir un fet: que la salvació és íntima. Amb tota humilitat, escoltar aquestes reflexions d’en lluís Duch, amb tota la seva autoritat, bastant pròximes al meu article m’ha omplert de satisfacció. Les persones som cos i ànima, som matèria i esperit, i cal cuidar-ne cada part i també el seu equilibri, La vida humana és l’estranya unió dels contradictoris i la salut s’assoleix amb l’equilibri de les dimensions oposades. (M'alegra saber d'esglésies com Sant Medir de Sants que no defuig del tema, i que convocà una trobada el 12 de maig amb el lema "Avancem i evolucionem per trobar-nos en el dia d'avui en què el discurs religiós i cristià tingui una actualització no solament en el llenguatge, sinò en els esquemes mentals i crec que això s'hauria de fer a les parròquies" http://parroquiasantmedir.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=244&Itemid=1 ).