JORGE

“L’Opus Dei sempre ha fet exercicis espirituals, però no a la manera ignaciana de revisar els seus pecats, sinó a la manera de Monsenyor Escrivà, d’estudiar els pecats dels altres.”... i llegir-ho em pemet entendre el perquè el nostre llastimós Ministre Jorge segueix com si res.

LA MEDICINA PRIMER ÉS UN ART

El sopar d’amics s’acaba discutint sobre la homeopatia. Com és lògic hi ha qui n’està totalment en contra i la classifica d’estafa consentida pel negoci que és, i qui com jo, la defensa amb ganes. No arreglem res, com sempre, i cadascú torna a casa seva. Però les casualitats són meravelloses, i encara que sigui a toro passat, de nou anant de ventre, llegeixo que abans del descobriment de les bactèries i el seu paper en les malalties, els metges criticaven la costum de rentar-se les mans, tot i l’evidència de que hi havia una reducció significativa en el número de morts. Això em va fer pensar en que com que no sabien el perquè anava bé rentar-se les mans, la solució fàcil era no donar-li validesa. Llavors, si  la homeopatia en alguns casos va bé, i jo en sóc un cas ja que vaig acabar amb les migranyes gràcies a ella, el que seria prudent, seria no negar-la i destinar esforços a investigar quin és el seu efecte, i si el seu efecte fos només l’efecte placebo, i es descobrís amb qui i com és efectiu, ja seria fabulós. Tot això ho escric des de la més absoluta ignorància en medicina (que em perdonin els entesos), però d’errors  mèdics n’hi ha hagut multitud, per exemple als anys seixanta es va menystenir la llet materna, oblidant que a part de l’aliment aportava defenses que la mare passa al fill, per sort, ara, cap pediatra ho nega. Caldria ser més escèptic i més empíric, i tenir clar que la medicina primer és un art, i després una ciència.

PRESBÍCIA

Ara resulta que el meu cristal·lí... i els muscles i lligaments que l’envolten la funció dels quals és modificar la curvatura del primer per poder enfocar, han decidit començar a jubilar-se, i en conseqüència, de prop ja no hi veig quatre en un burro; i l’oculista que és una mica amanerat, em diu que “se va agravando con el paso del tiempo” però que no em preocupi perquè “la presbicia (quin nom més lleig!) es parte del proceso natural de envejecimiento y su aparición es inevitable” i afegeix que tot això és degut a “la pérdida general de elasticidad y potencia”... i arribats aquí, ja només em queda predir un futur sexual més aviat trist.

SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL

Estem arribant al límits de l’absurditat. El que importa és cobrir-se les esquenes I que mai et puguin acusar de res. Per això cal tenir tots els papers perfectament omplerts i signats. Si mai passa res el primer que et demanarà el jutge seran els papers. I els papers estaran perfectes encara que per tenir els papers perfectes haguem hagut de deixat de banda la realitat del què està passant. Si mai hi ha un accident, no serà culpa nostra, perquè sobre el paper, era perfecte.

SENSE EXPLICACIONS

A tot arreu intenten explicar el perquè de les darreres eleccions: ni “sorpaso” de podemos ni càstig a la corrupció del pp. Els humans som animals que sempre busquem explicacions, tendim a pensar que tot ha de tenir una causa identificable. Però és possible que no existeixi un perquè, encara més, moltes vegades no hi ha res, ni tan sols podem posar sobre la taula un ventall de raons fonamentades que siguin vàlides... i llavors creiem que és més intel·ligent  fabricar una explicació, i quedar satisfet donant-la per bona, que no acceptar l’atzar. Començar a ser vell té en aquest sentit una avantatge perquè ja saps de què va l’estupidesa humana.

NI PA NI PLATGES

Avui fa dos mesos que no menjo pa. No menjo ni pa, ni pasta, ni arròs, ni llet, ni patates, ni llegums,... Sense haver solucionat encara de forma clara i definitiva la fastitis plantar que m’afecta des de ja fa més d’un any, la fisioterapeuta que em tracta m’aconsellà dolçament que seria interessant eliminar, de la meva dieta, tots els aliments que produeixen inflamació. I vaig accedir conscient del sacrifici que representava per un panarra com jo. Al principi fou dur, ara tot jo sóc insípid. Però hi havia quelcom que m’animava: l’esperable meva nova imatge corporal producte secundari d’aquest règim pervers. Però després d’aquests dos mesos de tortura estic decebut. Trist i decebut: no m’he aprimat ni un sol quilo, i la meva silueta segueix igual de panxuda que sempre. Ni pa... ni platges!

VEÏNS AMB GOSSOS

De cop molts veïns de l’escala s’han fet amb les delícies de tenir gos. Com que tenen gos el treuen a passejar. El què més m’ha sorprès és veure la desesperació en que tots ells, els gossos i darrera els amos, baixen per l’escala corrents camí del carrer. No n'era conscient del patiment de pròstata del gossos de ciutat. Però qui ha patit més les conseqüències d’aquesta moda ha estat l’arbre de davant de casa. L’escocell ha esdevingut una bassa de pixats de gos i sembla que als veïns ja els hi està bé, els hi deu agradar la fragància que se’n desprèn. Ara que l'ajuntament tenia intenció de plantar arbustos als escocells per lluitar contra les males herbes i no usar així herbicides... no cal, amb els pixats ja no creix res i a més a més crec que no seria del grat dels meus veïns.