LA MEDICINA PRIMER ÉS UN ART

El sopar d’amics s’acaba discutint sobre la homeopatia. Com és lògic hi ha qui n’està totalment en contra i la classifica d’estafa consentida pel negoci que és, i qui com jo, la defensa amb ganes. No arreglem res, com sempre, i cadascú torna a casa seva. Però les casualitats són meravelloses, i encara que sigui a toro passat, de nou anant de ventre, llegeixo que abans del descobriment de les bactèries i el seu paper en les malalties, els metges criticaven la costum de rentar-se les mans, tot i l’evidència de que hi havia una reducció significativa en el número de morts. Això em va fer pensar en que com que no sabien el perquè anava bé rentar-se les mans, la solució fàcil era no donar-li validesa. Llavors, si  la homeopatia en alguns casos va bé, i jo en sóc un cas ja que vaig acabar amb les migranyes gràcies a ella, el que seria prudent, seria no negar-la i destinar esforços a investigar quin és el seu efecte, i si el seu efecte fos només l’efecte placebo, i es descobrís amb qui i com és efectiu, ja seria fabulós. Tot això ho escric des de la més absoluta ignorància en medicina (que em perdonin els entesos), però d’errors  mèdics n’hi ha hagut multitud, per exemple als anys seixanta es va menystenir la llet materna, oblidant que a part de l’aliment aportava defenses que la mare passa al fill, per sort, ara, cap pediatra ho nega. Caldria ser més escèptic i més empíric, i tenir clar que la medicina primer és un art, i després una ciència.