PRESBÍCIA

Ara resulta que el meu cristal·lí... i els muscles i lligaments que l’envolten la funció dels quals és modificar la curvatura del primer per poder enfocar, han decidit començar a jubilar-se, i en conseqüència, de prop ja no hi veig quatre en un burro; i l’oculista que és una mica amanerat, em diu que “se va agravando con el paso del tiempo” però que no em preocupi perquè “la presbicia (quin nom més lleig!) es parte del proceso natural de envejecimiento y su aparición es inevitable” i afegeix que tot això és degut a “la pérdida general de elasticidad y potencia”... i arribats aquí, ja només em queda predir un futur sexual més aviat trist.