EL FINAL DEL GIMNÀS DE POLÍGON

Abans d'ahir fou el dia que vaig cremar menys calories al gimnàs de polígon. Per primer cop en 5 mesos la sintonia musical “a tope” del  txumba-txumba no sonava, i enlloc seu sonaven, una darrera l’altre, melancòliques melodies. Després de dutxar-me, quan m’estava vestint, ha aparegut un dels propietaris i m’ha dit que demà passat tancaven, li he preguntat que fins quan i m’ha respòs fins sempre... i llavors ha rebentat: que estava buscant un advocat, que els altres dos accionistes li havien fet el llit, que li havien anat retirant els diners del compte on es cobraven les quotes dels socis per temes particulars seus  sense ell adonar-se, que per això l’últim més no havia passat els rebuts i ho havia volgut cobrar en efectiu...,  quan ha parat li he dit que ho sentia per ell i per mi, perquè m’anava molt bé anar al seu gimnàs els migdies i li he desitjat sort i he marxat. Quan sortia del gimnàs, a dins, encara acompanyava l’ambient les melancòliques melodies de Ràdio Estel... (tal qual, us ho prometo!).  BON NADAL I BON ANY! ******* (Per  entendre més llegir article publicat el 24/07/2015 GIMNÀS DE POLÍGON)

MODERNITAT

Apostar encantat per la modernitat, imaginar l'ambient que es crearà quan a l’obrir l’interruptor de l’habitació s’encenguin dues làmpades, una ubicada en el vèrtex més allunyat de la porta d’accés, fixada a la paret i de 500 watts de potència perquè doni claror a tota l’estança, i l’altre situada just en el vèrtex oposat penjada del no res invisible i que  es  focalitza damunt    d'un sofà super còmode per poder llegir. A la primera setmana adonar-te que ha estat un error, que quan vols il·luminar tota l’estança no uses la llum concentrada en un punt, i que passa just a l’inversa quan el que vols és llegir. Al cap d’un mes tenir la sort de que la bombeta de damunt la tauleta es fon. Somriure quan avui fa mes de 5 anys que la bombeta segueix fosa i acceptar, però, que l'ambient que es va crear aquell primer mes fou de puta mare.

FLEXIBILITAT LABORAL

Demà em vull aixecar d’hora per fer feina. Desvetllat no aconsegueixo adormir-me. Dono voltes fins que m’adono que si no puc dormir potser és ara el moment de fer la feina. M’aixeco i em poso a pencar. Al cap d’una estona torno cansat al llit. Abans d’adormir-me canvio l’hora fixada al despertador. Ja no em cal despertar-me d’hora.

SOMNI DEL 30 DE NOVEMBRE AL 1 DE DESEMBRE

M’adono que al terra de casa ha aparegut un forat. M’apropo i me’l miro. Si, és evident que hi ha un forat al terra. Miro pel forat i veig el pis dels veïns de sota. Li dic a la meva dona. Ella també tafaneja què estan fent els veïns. No estem preocupats, només és un forat al que no li fem cap cas mentre la nostra vida familiar segueix normal. Al cap d’uns dies descobreixo que el forat s’ha fet més gran i que al costat del primer s’insinuen nous forats. Els fets es confirmen i cada cop el terra està més foradat. Amb el pas del temps alguns forats s’han unit i ara ja són escletxes, però la nostra vida de cada dia segueix com sempre. Tot roman tranquil fins que un amic ve a casa. Quan veu els forats pregunta que què està  passant, i jo i la meva dona li responem que res, que hi ha forats a terra. El meu amic em diu que estem sonats, que allò és molt perillós, que qualsevol dia s’ensorrarà el terra i anirem a petar a casa els veïns, i per demostrar-nos-ho fa un salt i al caure tot el terra tremola i es balanceja. M’espanto. Quan m’estiro al vespre al llit per anar a dormir li dic a la meva dona que tenim un bon problema, que no ser pas com ho podrem arreglar, i que no crec que pugui aclucar l’ull en tota la nit. Ella em diu que demà ho veuré tot més clar. Quan ella s’aixeca l’endemà la saludo des de baix a través d’un forat. Sóc a casa els veïns posant taulons i puntals. El meu veí que es diu Á. ni se n’havia adonat i sembla encantat de que, per prevenció, li ompli el seu pis de puntals, però jo no ho veig gaire clar. Em desperto. Són les quatre i deu de la matinada. Pixo i me’n torno al llit.

VELL INDIGENT

Juguem a casa però el poliesportiu encara està tancat. Esperem pacientment, tenim sort que encara no fa fred. Davant hi ha uns petits jardins. Assegut a un banc hi ha un vell indigent al costat d’una bossa de viatge. Darrera seu hi ha un escombriaire que fa vent amb l’escombra. Parlen en castellà. L’escombriaire li pregunta:.- Jefe! Usted que es? más español que catalufo o catalufo que español?-, i el Jefe li respòn pausadament .- yo soy de la tierra que me da de comer- , .- a sí?-, .- He vivido en Marruecos, Algeria, Túnez,...- i l’altre li espatega .-Joder Jefe, usted ha recorrido media Europa!... i el vell, arribats aquí, amb la vista perduda a l’infinit, decideix donar la callada per resposta.

L’ARAGONÈS

S’han jubilat anticipadament. Al barri els coneixia tothom. Portaven anys amb el “colmado”. Tenien el seu factor diferencial. Ell cada dimarts baixava cap a Valderrobres al Matarranya. Tornava a casa el dimecres amb mató, olives negres, galetes, pa,... mentre, ella es quedava despatxant. Els fills han fet camí lluny de la botiga. La crisi els ha fet mal i estaven cansats, i ara l’aragonès ha tancat per sempre. A casa sempre ha estat l’aragonès encara que a ell no li agradava i ningú, a part de nosaltres li’n deia així, i durant tots aquests anys ha estat la salvació sempre que a casa faltava qualsevol cosa oli, llet,...i sobretot la xocolata Lindt negre 50%. Els trobarem a faltar.

LOS CUATRO

“Los cuatro” són: en “chiqui little” que camina de puntetes mentre pica les palmes i canta, en “madafaka” que sempre  balanceja el cos d’un costat a l’altre, el “loco del chandal” que porta gorra al cap  i dos grans cèrcols daurats per arracades i l’ “hermano oso” que senzillament, com es dedueix pel seu sobrenom, és enorme... i no penso dir res més!