L’ARAGONÈS

S’han jubilat anticipadament. Al barri els coneixia tothom. Portaven anys amb el “colmado”. Tenien el seu factor diferencial. Ell cada dimarts baixava cap a Valderrobres al Matarranya. Tornava a casa el dimecres amb mató, olives negres, galetes, pa,... mentre, ella es quedava despatxant. Els fills han fet camí lluny de la botiga. La crisi els ha fet mal i estaven cansats, i ara l’aragonès ha tancat per sempre. A casa sempre ha estat l’aragonès encara que a ell no li agradava i ningú, a part de nosaltres li’n deia així, i durant tots aquests anys ha estat la salvació sempre que a casa faltava qualsevol cosa oli, llet,...i sobretot la xocolata Lindt negre 50%. Els trobarem a faltar.