SIBARITA

A poc a poc, sense adonar-me, he anat gaudint cada cop més del bon menjar. Quan era jove tot ho engrapava. Ara, no és que sigui més exigent amb el menjar, si no que quan menjo bé, ho gaudeixo de collons. Llegeixo que el mot sibarita bé de la ciutat de Sibaris, una colònia grega famosa per la vida luxosa i regalada dels seus habitants. Com que el meu poder adquisitiu és limitat, gaudir menjant ha anat acompanyat per una afició creixent per cuinar. Cuinar tranquil·lament m’omple, intentar noves receptes em fascina, menjar em dona vida... això si, sempre acompanyat amb un bon vi. Bon profit!