divendres, 27 de juliol del 2018

PAL DE PALLER

No condueixo, vaig de paquet al darrera. El meu fill gran va davant, al lloc de l’acompanyant, i la seva mare condueix. Ella mira endavant, a la carretera, i nosaltres dos mirem per la finestra lateral: camps segats passen un darrera l’altre. Quan era jove totes les bales de palla tenien forma prismàtica, jo n’havia carregat a mà dalt d’un remolc a prop de Teruel. Guardar la palla en un bloc premsat fou el salt tecnològic que acabà amb l’existència dels pallers. Ara les bales són cilíndriques perquè així la seva mecanització és més fàcil. Li dic en veu alta al meu fill que no entenc que si la terra gira, com sembla que gira, com és que al pagès no se li escorren avall les bales de palla cada nit i les perd. Ell em respon que això no passa perquè les lliguen a terra. Segur que anem bé!
********
Com he fet darrerament: a l’agost no publicaré. Bones vacances!





2 comentaris:

  1. bones vacances! no hi ha blog, no hi ha cròniques...
    freecatdo

    ResponElimina
  2. Barreges la gimnàstica amb la magnèsia!!! Volem cròniques privades!

    ResponElimina