FOTUDES PILES!

Em ve de la mare. Quan vaig a dormir, o quan em desperto a mitja nit, és quan el cap em barrina més malament. Massa sovint em pinta el futur de color negre. Irreal, perquè l’endemà el negre mai tapa, per sort, el sol del matí. És en aquests processos de vetlla-son quan agraeixo molt tenir una ràdio que em xiuxiuegi a cau d’orella paraules que m’acaricien el cervell com un vellut, sons que poc a poc van esdevenint cada cop més amorfs, més esmorteïts, més hipnòtics. La ràbia és quan a mig procés se m’acaba la bateria del transistor perquè llavors ja sé que passaré la nit del lloro.