MAL REGUST

A casa quan el desgavell impera i el cansament t’abraça, hi ha vegades que es fa impossible no alçar la veu. Llavors a la mínima deixes anar un escandalós abrupte sonor que fa tremolar les parets. Més tard, quan els crits es cansen, una calma plena de ràbia envernissa cada espurna de pensament. Assegut penso si el model a seguir és el dels homes que aixequen la veu per a ser obeïts. No, segur que no, però repassant els esdeveniments no em sé capaç d’exercir sobre mi un millor control en un futur equivalent, i... no puc evitar adormir-me amb mal regust.