divendres, 12 de juny de 2015

SOMNI DEL 1 AL 2 DE JUNY


Nota Prèvia:
Ja fa molt temps, potser més d’un any que he anat convivint amb un somni recorrent no gens agradable, sempre poc clar i que mai no he acabat de recordar. La síntesi del mateix és que la meva filla i les seves amigues estan en el somni recorrent cuidades per una cangur d’uns quaranta anys. Les nenes sempre insisteixen en que s’ho passen bé, però jo, cada cop que vaig a recollir la M tinc una sensació estranya, com si les coses no siguin el que semblen, no m’agrada. El somni sempre s’acabava així en sospites infundades que mai es conclouen.

*******
Primer somni:
Estic pujant unes escales inacabables de cargol. A la paret hi ha retrats de gent. Sembla que mantinguin un cert ordre. Segueixo pujant les escales cada cop més cansat, són inacabables... i la meva mirada no deixa de fixar-se amb els rostres de la gent penjada a la paret. Se m’obre un llum, penso que si arribo a saber-ne el codi, la raó que amaga la seqüència de les cares podré esbrinar qui d’ells serà el pròxim a morir. Em desperto són la una de la matinada.

*******
Segon somni:
Vaig a recollir la meva filla que ha passat la tarda amb les seves amigues i la cangur del somni recorrent. Quan ens veiem ve cap a mi i m’abraça. Porta  a la mà tres avellanes, obre el puny i me les ensenya, tot seguit m’explica que dins de les avellanes hi han posat el noms de les tres amigues que primer han de morir. Penso quina idea més macabra. Li pregunto de qui ha estat la idea de jugar a aquest joc. Em diu que de la cangur. La cangur està de peus davant meu. Me la miro i em somriu. I llavors, ella, la cangur, m’explica el procediment per podar el nom dins les avellanes amb tot de detall, em diu que han fet un forat amb un filaberquí molt fi, que han escrit cadascuna el seu nom, que han fet petits rols amb els papers i que n’han escollit tres a l’atzar,... els tres papers escollits els han introduït amb molt de compte cadascun dins una avellana i que per sorteig les avellanes li han tocat a la M ...m’ho explica amb passió malaltissa... i acaba afirmant com qui no diu res que quan ara aviat se’n morin tres les nenes podran obrir les avellanes per comprovar que la màgia ha funcionat. M’adono del què està passant, la cangur les odia i les vol matar. M’apropo a ella en to amenaçador i és quan més m’hi acosto que descobreixo per primer cop que la cangur va disfressada. Embogit li arrenco la màscara i  la perruca i és llavors que descobreixo qui s’amaga darrera la cangur... és la meva germana!. Em desperto. Són les tres i vint-i-cinc de la matinada. Em costa tornar-me a adormir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada