AIXÒ JA EM SONA

Endreço uns llibres. Ara, a les mans, en tinc un d’en Xirinachs, escrit l’any 1982, passo els fulls mirant les anotacions i els subratllats que hi havia fet. El text diu: <Cada cop que hi ha una prosperitat econòmica massa prolongada s’activa el mecanisme de la crisi, que es basa en la retirada de diner del mercat, acompanyat “dels distingits savis de torn” al servei incondicional del poder que expliquen que es tracta d’un fenomen cíclic natural (com els terratrèmols). Aquesta retirada de diner genera automàticament l’amenaça (i sovint la tràgica realitat) de l’atur forçós dels assalariats i la propaganda a favor de l’austeritat (d’estrenyer el cinturó). Així s’aconsegueix l’escassetat de recursos, perquè el poder sobre les persones sorgeix, sempre i en tot lloc, de l’escassetat de recursos>. I segueix <Els llestos exerceixen així una violència oculta. Els còmplices, una violència manifesta. Els primers són gent immensament rica. Els segons, l’aristocràcia dels polls ressuscitats>. Ho va escriure fa més de trenta anys, i sembla que tot segueix igual. Penso en el futur... han arrencat amb força els “Podemos”, però tot just s’han posat a caminar i dóna la sensació que uns quants d’ells ja porten merda a les sabates. Pocs motius per l’esperança. En parlem d’aquí a trenta anys.