L’HOME LLOP

Tres quarts de cinc del matí. Em desperto a Simosa. M’aixeco i vaig fins al bany. No encenc el llum. Aquesta nit hi ha prou claror. Creuo el menjador solemne de la masia. Setanta metres quadrats de grans  lloses calcàries irregulars. Ahir no vàrem tancar els porticons quan vàrem anar a dormir. La lluna plena entra pel finestral. Pàl·lida. Misteriosa. Travessa el vidre i brilla damunt la pàtima polida de la  pedra. Entenc la solitud de l’home llop quan s’asseu als festejadors que hi ha al peu de la finestra. L’esguarda. Sap que no hi renunciarà ni per mal de morir.