BONES PRÀCTIQUES 8: SAQUET PELS ULLS

La mirada és una experiència fonamental de la comunicació. Deia Sartre que quan notem la mirada dels qui ens mira, sentim que estem davant d’un altre subjecte, d’una altra consciència, de la presència de l’altre. La mirada que ens mira ens fa sentir. La mirada és per definició profunda i atenta, i sol ser relativament breu. En canvi mirar és diferent. Miro sense ser percebut. No hi ha cap comunicació ni tampoc cap esforç. Miro sense atenció. Però la modernitat ha comportat certs hàbits que ens obliguen a mirar atentament d’una forma dilatada en el temps. Per exemple quan anem al cinema , quan som davant la televisió, treballem a l'ordinador o quan conduïm massa estona. Uns ulls fets a l’antiga com els meus no estan preparats per aquesta vida moderna. Haver de mirar atentament una estona llarga em fatiga els ulls. No m’agraden les pel·lícules perquè acabo amb els ulls cansats i irritats, vermells com un tomàquet, i el malestar fa que pocs cops em compensi la història que m’han explicat. I la bona pràctica 8 és ideal pel descans dels ulls. Vaig fer-me fer per les mares un sac de tela de cotó i el vaig omplir d’arròs i d’espígol. Quan m’estiro al llit abans de dormir, agafo el saquet, i me’l poso damunt dels ulls. El pes dels grans d’arròs fan que el saquet s’adapti a les cavitats oculars i exerceixi una lleu pressió sobre els ulls que esdevé plenament relaxant. El massatge em tonifica els ulls. L’ endemà... la meva mirada torna a ser d'allò més interessant!