EDUCA-WERT

No sóc expert en Educació però em preocupa el futur dels meus fills. Si escric que l’Educació és l’eina que permet a una societat instal·lar-se al món, ser competitiva, fer-se un lloc als mercats, generar llocs de treball qualificats, obrir fàbriques, prosperar,...i tenir una població, a més a més, educada i respectuosa amb els altres, crec que l'acord serà quasi unànim.  El problema és com eduquem. Tinc clar que ni les retallades (desinvertir en Educació és com deixar de menjar:mortal a la llarga!), ni les imposicions dictatorials d’en Wert basades només en la seva ideologia pro-franquista, no són la manera en que hem d’enfocar el problema. Per tant, com ho hem de fer? La resposta la llegia l’altre dia en un llibre (que és el que  m’ha provocat escriure aquest article) on es deia que hi ha països com Finlàndia o Singapur (per donar dos exemples aparentment llunyans) que sempre, inexorablement, són els primers, quan s’avalua internacionalment el nivell dels seus estudiants en comparació a la resta del món. Els trets diferencials del seu sistema educatiu que justifiquen l’èxit dels seus estudiants són els següents:   En aquests països l’Educació importa. És un tema d’Estat... supra-ideològic. Quan es tracta de discutir políticament els temes a ensenyar la idea és clara. Assolir un acord de mínims: millor reduir la Quantitat però millorar-ne la Qualitat. Fem poc però fem-ho bé: profundament. L’autoritat del mestre no està gens qüestionada. Cobren com un metge o un enginyer però la seva dedicació és total amb un període de vacances inferior als mestres d’aquí.  Ser mestre no és un treball (treball ve de  tripalium que era un instrument de tortura de l’època dels Romans) sinò una professió. La seva professionalitat se la guanyen constantment: les exigències d’actualització són constants i s’avaluen, necessitant assolir uns mínims per seguir exercint; una de les exigències més difícils de superar és la de l’aptitud del professor per  saber ensenyar, aptitud que cal demostrar al llarg de tota la vida laboral. Són per tant professionals de l’alçada d’un campanar que s’han guanyat merescudament la seva reputació i autoritat, fins el punt, que el sistema els hi dona un elevat grau d’autonomia (complint els mínims polítics establerts) tan pel  que fa al sistema curricular con en el model pedagògic a seguir. Deixem que inventin els millors...copiem bé, i quan, en un futur, siguem els millors, ja inventarem!