LA RESURRECCIÓ DE LES VACANCES DE SETMANA SANTA

Diumenge de Pasqua tornàvem tard cap a casa després de passar uns dies de vacances fora, pel camí ens vàrem parar a sopar a casa d’uns amics, a St. Martí Sesgueioles i un cop sopats agafàrem la carretera. La baixada la férem sols per la C-1412 fins entrar a l’autovia A2  on el trànsit va començar a incrementar ràpidament. Llavors la meva germana va enviar-nos un whatsapp dient que ells  havien fet més de 3 hores de cua a l’autovia A2 entre El Bruc i Esparreguera. En aquells moments nosaltres estàvem just entrant al túnel del Bruc. Genial!. Vam encendre la ràdio i Catalunya informació ens confirmà l’existència de 14 km de retencions molt denses entre  El Bruc i Esparreguera. La ràbia típica de les cues de trànsit inesperades va començar a ressorgir. Els nens van començar a queixar-se i els vam començar a cridar presos pels nervis a flor de pell. El panorama pronosticava un final de vacances precisament no gaire feliç. Els intents de posar seny de l’estil “tinguem paciència i tot anirà millor” no servien de res. Quina merda! Emprenyat, vaig pensar que abans que estar parat, era millor córrer, encara que féssim més volta. Unilateralment vaig decidir sortir a la primera sortida que vaig trobar: cap a Manresa per Montserrat. Automàticament la meva parella va fotre el crit al cel:.- aquesta és una carretera plena de corbes, estarem més d’una hora per arribar a Manresa!. Pres per aquell moment de dubte, enlloc de girar a l’esquerra per creuar per damunt l’autovia hi anar cap a Manresa, vaig seguir endavant seguint una petita filera de quatre o cinc cotxes que havien sortit com jo de l’autovia. Davant anava un cotxe marca seat model alhambra de color blanc que semblava saber on anava, i lluint cert grau elevat d’expertesa, en un moment donat, sense dubtar, es va desviar per un camí de terra sortint de la carretera. Els cotxes que portava al davant el van seguir, i nosaltres també. Allò va ser una resurrecció. La ràbia va fugir, i ens va néixer un esperit aventurer, tots estàvem emocionats seguint el cotxe blanc talment com si fos una pel.lícula on, nosaltres els protagonistes, fugint de les malvades cues de trànsit, seguíem  el nostre àngel blanc, qui esquivant tots els perills ens guiava per móns desconeguts. La ruta va ser distreta: polígons industrials desolats, camins de terra foscos, el carril de servei paral.lel a l’autovia, entrar de nou a l’autovia  pel carril d’acceleració per sortir-ne pel mateix carril ara de desacceleració sense haver-nos aturat, creuar el nucli urbà d’Esparreguera i  finalment incorporar-nos de nou a l’autovia, ara però sense cues quilomètriques. Mai havia esquivat tant genialment 14 km de retencions molt denses. El viatge només va durar un quart d’hora més del que habitualment és sense cues. Si mai esteu entre El Bruc i Esparreguera fent cua a la carretera, i un cotxe marca seat model alhambra de color blanc surt com per anar a Manresa per Montserrat, no dubteu, seguiu-lo!