“NOCHES DE TALENTO”

Quan era petit vivia apassionadament un somni recorrent que  sempre acabava quan apareixia la bruixa amb una piruleta emmetzinada que em volia fer llepar, moment, en que jo em despertava agitat. Després, durant molts anys no he estat conscient de somniar: no somniava. Però fa dos anys que visc més de nit que de dia. Primer somniava de tant en tant, i de fet he transcrit alguns dels meus somnis en aquest bloc, aquells que he pogut fixar quan m’he despertat, sempre molt  motivat per aquesta il.lògica lògica nocturna. Però tot aquest món fantàstic sota les meves parpelles ha anat “in crescendo” d’una forma exponencial. Cada nit, el meu ritme de vida entre els llençols és trepidant (....i no parlo de sexe!). Fins a quatre o cinc somnis diferents encadenats. Somnio incansablement fins quedar rebentat. Ja no puc transcriure els meus somnis, són inabastables, n’hauria de fer una tria, i no tinc temps. Preocupat, i cansat de no dormir tranquil, he anat al metge. No t’amoïnis, és la teva vàlvula d’escapament, m’ha dit, l’alliberació de la teva consciència, deixa que flueixi la teva ment damunt del coixí, es bo que les tensions del dia tinguin una sortida, encara que sigui de nit. Conclusió: si els pets són el crit d’alliberació de la merda oprimida, els somnis són l’alliberació de la consciència aterrida. I així estem: gaudint d’aquestes “noches de talento”.