BUFANDES I MITJONS

Ara que s'acaba l'hivern, he arribat a la conclusió de que els fabricants de bufandes són molt millors que els de mitjons. No ho dic endebades. El pas dels anys m’ha dotat de dos indicadors irrefutables prova del meu envelliment. El primer és el fred als peus. Ja fa uns quants hiverns que tinc fred als peus. Assegut al sofà de casa, a la cadira de l’oficina,... em faig conscient de com lentament els fred envaeix els meus peus. Ho fa com l’onada mulla la sorra però a una velocitat molt més lenta. Comença per la punta dels dits fins a embolcallar tota la planta. Lent però imparable. Quina penetració gelada més desagradable. He buscat desesperadament una solució calenta. He arribat a entrar en una botiga d’un poble del pre-Pirineu, on ser del cert que a l’hivern fa fred, només per intentar trobar uns mitjons que escalfin,...una vegada la senyora botiguera em va acabar convencent dient-me .-... agafi aquests que són els que el meu marit portava quan treballava a la fàbrica!...-. Res, tampoc van funcionar. L’altre evidència de l’envelliment és el coll. Si no porto el coll tapat tinc fred. Admiro, per molts motius, aquestes noies que van ben escotades a ple hivern,...jo si fos femella, aniria amb el pitram ben tapadet. Això ha fet que tingui, a hores d’ara, un fantàstic estoc de mocadors i bufandes. Però a diferència dels mitjons, puc afirmar contundentment que les bufandes si que escalfen. La sensació d’acolliment d’una bufanda és similar a la dels llençols del teu llit un matí de diumenge de gener. Per tant amb el coll calent i els peus freds escric una petició formal perquè els fabricants de mitjons apliquin els “know-how” dels “bufanderos” en la fabricació de mitjons, i aconsegueixin el perfecte mitjó d’hivern. Jo els hi seré un client fidel, content  i calent.