La meva filla, l’estiu passat, pel seu aniversari, va dir que li
feia molta il·lusió tenir una tortuga. Vam unificar tots els regals familiars
(perquè la veritat és que l’animal val el seu pes en euros) i així fou com la senyora “BERRUGA” entra
a formar part de la família. Viu al terrat, es passeja, pren el sol, amaga el
cap a qualsevol racó, salta la mànega, menja i sobretot caga. És una animal més
aviat avorrit. Ni es relaciona ni interactua massa amb ningú menys amb la
meva filla. Bé, és ella qui interactua amb la Berruga. Quan va entrar la
tardor, va reduir la seva ingesta d’aliment, era normal, era la preparació
per a la seva letàrgia hivernal. Al cap de pocs dies es va soterrar dins d’un
caixó de terra que li vàrem acondicionar. La meva filla es va entristir però
va entendre que la vida de la Berruga comporta dormir uns quants mesos
seguits. La meva germana fa anys que té la Closca. La Closca és també una
tortuga russa Per precaució li vaig demanar a la meva germana que el dia que
la Closca es despertés, m’avisés. Divendres dia 8 de març la meva germana em
va enviar un “WhatsApp” a les 13h48’: “La Closca ha tret el cap”. “No ha menjat
res, però s’ha desenterrat”. “Deu venir el bon temps!”.
Divendres acostumo a dinar a casa. Només arribar vaig pujar al terrat. I sí,
efectivament, la berruga també estava desperta. Vaig respondre a la meva
germana el següent: “Acabo d’arribar a casa. He anat a veure
la Berruga. Està bruta de terra, estàtica però desperta. Gràcies per avisar!”.
Des d’aquell dia, no puc evitar, dins de la meva ignorància zoològica,
meravellar-me  per aquest automatisme del món de les tortugues que ha fet que
es despertessin simultàniament el mateix dia les dues tortugues. Agrairé a
qualsevol expert que vulgui ensenyar-me el perquè d’aquest misteri de la
naturalesa,...mentrestant, com a bon humà, si no us sap greu, ho atribuiré a
Déu.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada