SOMNI DE LA NIT DEL 7 AL 8 DE DESSEMBRE

Estic amb una amics, que no identifico, de viatge. Hem anat en unes illes al mig de l'oceà índic. Hi ha illes per tot arreu. De fet estan molt pròximes entre elles i durant el somni ens movem en barca d’una a l’altra lliurement. Estem aquí perquè és on aquest cap de setmana  es celebra el campionat de Fórmula 1. La nit abans dels entrenaments anem de festa. Estem tots els amics asseguts en uns sofàs d’una discoteca molt “cool”. Hi ha moltes dones atractives. Mentre parlo amb els companys, els ulls no poden evitar marxar a perseguir formes sinuoses. Un dels amics és pilot de carreres. Moltes noies vénen on som per demanar-li un autògraf. Ell signa tranquil·lament. Diu que té molta esperança en els entrenaments de demà. Jo no entenc com pot estar tranquil amb tanta "tia bona" al seu voltant. La següent imatge que tinc és de l’endemà. Ens hem aixecat d’hora. Pels entrenaments, cada pilot corre amb un cotxe de sèrie però de luxe que la seva escuderia escolleix per tal de publicitar les grans marques. El meu amic porta un ferraria esportiu. Comença la cursa, és molt important posicionar-me bé per poder sortir en una bona posició a la cursa oficial de l’endemà. Per tant els pilots arrisquen. El nostre amic va molt esverat, tots pensem que està arriscant massa quan el cotxe que va davant del seu, un escarabat, per evitar que l’avanci, el talla en sec, barrant-li el pas, de forma que, el nostre amic es veu obligat a fer un cop de volant a l'esquerra. Moments després, degut a la maniobra que ha fet, s’encasta contra un mercedes vell que estava aparcat al voral. El ferrari queda absolutament empotrat al cul del mercedes. Em poso les mans al cap: és inadmissible que l’organització de la cursa permeti que la gent estacioni el seu cotxe als vorals del circuit. Penso que el meu amic havia arriscat massa donades les condicions de la carrera, i lamento que hagi perdut aquesta oportunitat. Dubto si desplaçar-me fins al lloc de l’accident per donar-li el meu últim adéu, però penso que no cal, que tal com ha quedat el ferrari enculant el mercedes, a hores d’ara, el que ha de quedar del meu amic és una massa de carn i ferralla. Em desperto, són les vuit menys deu. Què bèstia!