A LA GUERRA!

Algun amic, alguna vegada, m’havia dit que n’estava fart. Que no sabia com fer-ho per treure-se-les de sobre. Que ho havia provat tot!...però que tot seguia igual. Que havia aplicat tots els sistemes de lluita que li havien proposat els experts, convencionals i extraordinaris, però que cap havia estat eficaç. Que tirava la tovallola tot i el fàstic que li feien. Jo pensava que era trist i ridícul perdre una guerra contra una cosa tan petita. Al vespre, estirat al llit, llegia una novel·la policíaca intrigant, d’aquestes que la narració dels fets t’obliga a no parar de seguir llegint, a punt d’acabar-la. Estava absolutament abocat a la lectura quan em va distreure una petita picor a la cama esquerra. Em vaig rascar i vaig seguir llegint. No va passar gaire estona que vaig notar altre cop una picor, però aquest cop damunt la natja. Em vaig rascar i vaig seguir llegint, ja que en aquell moment, en Tore perseguia amb una moto de neu a la Rebecka per damunt d’un riu glaçat i era a punt d’encalçar-la... però de nou una intensa picor, aquest cop al clatell,  em tornà a despistar. Em vaig rascar i després em vaig mirar la mà,.....aaahhh! ... tenia la mà plena de formigues petites. Vaig aixecar-me d’un vot, vaig obrir el llum general de l’habitació, i vaig contemplar els llençols tenyits d’un polsim negre que es bellugava nerviosament. Les formigues sortien de dins d’un endoll de paret que hi ha damunt la tauleta de nit  fent una fila ordenada, s’enfilaven pel capçal del llit de fusta de pi i a través del coixí s’escampaven, ara ja caòticament formant un núvol, per damunt del llit. Quin fàstic!. Vaig treure’m el pijama i el vaig posar a la banyera, vaig anar a buscar insecticida i vaig ruixar rabiosament els centenars d’insectes mentre gaudia de la seva mort (no dic que estigui bé,...però aquesta fou la meva reacció!). Vaig posar els llençols al bidet, vaig dutxar-me i vaig tornar a fer-me el llit. No vaig poder seguir llegint,...tot em picava! La guerra ha estat declarada i la primera batalla l’he guanyada,  de moment, el fred les ha obligat a declarar una tregua unilateral, però seria trist i ridícul perdre la guerra aquesta primavera contra una cosa tan petita. La destral ha estat desenterrada!