PLENITUD

Tinc tots els elements damunt la tauleta per passar una estona feliç mentre m'acompanya la meva solitud. Sona majestuosament suau els Brandenburg de Bach i el gessamí empastifa l’aire essencial que respiro. Cointreau al got amb dos glaçons. Pierre Vilar escriu que Catalunya és una oposició entre passadissos i refugis. Quanta raó versa sobre la terra que m’estimo: un país eriçat de muntanyes, i són les muntanyes els símbols de la nostra transcendència. Cansat en aquestes hores nocturnes de fer de pare solter circumstancial, trobar aquest petit racó il·luminat a casa, fa que m’abasti la plenitud sense haver de matar-me a palles. Després descansaré. Demà, de nou, m’aixecaré amb la força masculina de les matines sense recordar els éssers de la foscor que no tenen ni ulls ni colors.