LA CARA "GUARRA" DE L'ADOLESCÈNCIA

Tenir fills t’actualitza. Tenir un fill  sempre t’actualitza en tots els sentits. Però tenir un fill adolescent t’actualitza acceleradament. Tot ho qüestiona, les respostes evasives no li són vàlides, demana explicacions, encara que, després és incapaç d’entendre-les,…però les vol, les necessita per autoconstruir-se mentre intenta enderrocar els lligams de fill cuidat que encara necessita i… que en el fons desitja. És com una serra, ara ho rebenta tot clavant la seva arada fins el fons i estirant fins a  esquinçar qualsevol relació raonada, més tard et demana quelcom que no entén, i quan l’ajudes a solucionar-ho, et fa un petó. No t’explica què ha fet. Porta una ferida a la cama i et diu que no t’importa el què li ha passat. Després li cou… i et demana que com se la pot curar. Li neteges , li poses topiònic amb amor i t’explica que ha caigut amb la bici d’un amic quan hi anaven tots dos al damunt. Llavors li dius que vigili, escollint el to i les paraules, que anar dues persones amb bici per Barcelona, amb els cotxes que hi ha pot ser perillós,…i t’envia a la merda dient que ell ja sap el què fa. Això… una serra. Ja se que no deixen de ser tòpics,…i que els pares més veterans que ja han passat aquesta fabulosa etapa de tenir fills adolescents els avorrirà supinament, no obstant, una faceta de l’adolescència, de la que ningú, prèviament, me n’havia parlat de forma especial, però que en canvi a mi m’ha sorprès, és el que jo n’anomeno la cara "guarra" de l’adolescència. En puc comentar mil exemples: és capaç de no portar els mitjons bruts al cubell de la roba bruta, i portar-los cada dia de la setmana, perquè aquells mitjons li agraden, i per tant, els vol tenir sempre i eternament a plena disponibilitat,…fins que la pudor que impera a la seva habitació esdevé insuportable,... i fent de Sherlock Holmes, descobreixes dins les bambes dos emissors de pudor encartronats. Pot posar-se fins a quatre camisetes durant un matí segons que i amb qui s’hagi de trobar. Les samarretes utilitzades quedaran com estàtues omnipresents decorant l’habitació com banderoles de colors de Festa Major. L’endemà et dirà que no té cap camiseta neta. No obstant l’exemple rei és el que va passar fa poc; després de les vacances d’estiu va arribar el dia de tornar als entrenaments de futbol. Minuts abans d’haver de marxar començava a fer-se la bossa quan es començà a posar nerviós perquè no trobava la samarreta de l’equip. – Com és que no m’heu rentat la samarreta de futbol? – No va servir de res dir que no l’havíem vist en tot l’estiu. La sorpresa va ser quan ja resignat a agafar una altra samarreta va treure la bossa d’esport de l’armari i l’obrí, moment fulminant en que un perfum humit i dens embolicà les nostres narius. A la bossa hi havia la camiseta de l’equip, els mitjons bruts, les xancletes i la tovallola mullada de l’últim partit jugat el mes de juny. Aquesta és la cara "guarra" de l’adolescència que tot pare digne de ser-ho ha de patir. Amén.