divendres, 10 d’agost del 2012

OPERACIÓ VORAL


Durant els primers dies dels mes de juny d’aquest any, el Conseller d’Interior Felip Puig de cYu va esmerçar-se molt en difondre pels mitjans de comunicació l’ “OPERACIÓ VORAL” (quin nom català més escaient!) per acabar amb la permissivitat del nostre país amb l’exercici de la prostitució en l’espai públic. No em sembla malament,...penso que aquestes noies haurien de guanyar-se la vida, si volen prostituint-se dignament, repeteixo, sempre que ho facin per voluntat pròpia,...i que per higiene i seguretat, caldria que l’oferta dels serveis sexuals no fos en carreteres sino en locals habilitats a tal ús. Penso que l’ única manera de treure de la marginalitat aquestes persones és legalitzant i regulant la prostitució a tots els efectes. No obstant la hipocresia social segueix regnant a casa nostra. 
Cada dia per anar a treballar passo per la “carretera de les romaneses” (la que porta de la C-31 a Viladecans). El nom ve de vell, perquè les noies, que allà exercien la prostitució, suposo, eren d’origen romanès. En desconec la seva procedència,...però cada dia de cada dia hi son,... dedueixo que es deuen guanyar mínimament la vida.
Fins aquesta setmana no havia apreciat cap conseqüència de l’aplicació de l’”OPERACIÓ VORAL”, però aquesta setmana, les noies no estaven al peu del voral,...s’havien retirat uns metres (de 10 a 15 m) cap al interior dels camins de terra que entronquen amb la carretera,...segueixen estant destapades, ara que el sol d' estiu escalfa, i segueixen  perfectament visibles. Suposo que el conseller treurà pit: les noies ja no estan en el voral! Segur que el protocol d’actuació dels Mossos d’Esquadra els indicarà explicar a les noies que se’n retirin uns metres enrere que així estaran més maques i no les multaran. La veritat és que la política, tal com es practica des de ja fa uns quants anys, per polítics sovint poc qualificats, no vocacionals, sense empatia cap a la població que els ha escollit, insensibles i amorals, és cada dia  més absurda i llunyana. Si no ho pot arreglar que calli, però si parla, que ho arregli de debò!.

1 comentari:

  1. Els polítics saben perfectament a qui deuen la seva cadira. No és als votants, si no als partits que els posen a les llistes. Per tant, no cal empatia amb el ciutadà, el que necessiten és tenir contenta la cúpula del partit, ja sabem que el que es mou no surt a la foto, ni a la llista electoral.

    ResponElimina