TÈCNIQUES PER LA IMAGINACIÓ

Les màquines són absolutament lògiques. Fan sempre allò que esperem d’elles. En canvi, les persones no som màquines, i per tant no som lògiques, en conseqüència, no podem esperar d'una altra persona que faci allò que nosaltres volem que faci. La base d'aquesta no lògica humana és la creativitat. Encara que a vegades a mi em costi de creure, l'ésser humà és creatiu, i la base de la creativitat resideix en la imaginació. Sovint dic que no tinc imaginació,...i és cert, el ritme accelerat del dia a dia no em dóna temps per pensar i també és cert que la nostra educació social rebuda des de petits no premia, precisament, la imaginació.  Fa poc llegia un llibre de A. Jodorowsky sobre la seva filosofia general, però em va fascinar, de forma especial, un capítol dedicat a les tècniques de la imaginació. Em va fascinar per ser un recull de tècniques simples i eficaces. Tan fascinant que he decidit deixar-ne constància aquí. Per imaginar cal començar tancant els ulls sense tenir por. En la foscor no hi ha límits: l’espai és immens i el temps infinit. I Amb els ulls tancats comencem a imaginar. Es bo saber que la imaginació es basa en els quatre mateixos elements que les matemàtiques, aquest són: disminuir i augmentar, dividir i multiplicar. Per exemple, si hom disminueix, disminueix i disminueix,...de cop pot entrar dins l’armari de la cuina, i passejar entre plats i gots, i de cop, trobar-se davant una terrible formiga vermella, amb cara de males puces que obra la seva mandíbula amenaçadora per menjar-te. Si la gerra d’aigua de plàstic taronja creix, creix i creix,...esdevé un mar on navegar, però de cop tot es regira i la tempesta arrossega el teu vaixell desesperadament, senzillament, perquè algú, a fora del mar, ha decidit omplir-se un got d’aigua perquè té set. Igualment puc reduir o ampliar atributs: puc ser fort fins trencar tot allò que toqui, o puc ser fluix i viure pla, sense forma, com aigua, estirat a terra perquè els ossos no son capaços d’aguantar el meu propi pes. Puc dividir, separar,...la meva mà es separa del meu cos i pren vida pròpia,...la crido i no em fa cas, s’enfada amb mi, i volant, m’ataca sense pietat, estrangulant-me. O puc multiplicar,...ara tinc, vuit cames, i corro més que ningú, però algú crida el meu nom, em desconcentro i amb les vuit cames ensopego. Encara hi ha dues tècniques  complementàries més per poder imaginar. Una és la barreja: ara imagino un elefant, però el seu cos és un núvol, i les orelles son plats i les potes escales i per cua una escombra. És un elefant simpàtic. I l'altre és jugar amb el temps: puc viure quaranta anys endarrere, fer l’amor a la meva mare i engendrar-me a mi mateix, o puc imaginar la vida a l’any 4000 d.C, en una societat saturada de persones, on mal vivim igual que en un galliner industrial, engabiats un al costat de l’altre, estàtics, menjant pinso tot el dia, engreixant-nos fins rebentar la gàbia que ens empresona. Proveu d'utilitzar aquestes eines i tornareu a imaginar...(algú ho havia de dir!). Ara, obrim els ulls, però mantinguem la capacitat d’imaginar, l’espai és immens, el temps infinit i la imaginació poderosa.