CORREUS ELÈCTRICS

Un dels últims invents més revolucionaris, relacionat amb les TIC’s, és el correu electrònic. Crec que ningú ho pot qüestionar. La capacitat d’enviar informació, de forma immediata, a l’altre banda del món, simultàniament a vàries persones, i tot amb un cop de clic, és brutal. Informació que a més a més arriba al receptor amb un suport tal, que manté intacta tota la capacitat de ser  manipulat i usat, tant per l’emissor com pel receptor. L’e-mail ha revolucionat la comunicació, i en aquest sentit es mereix el més gran dels meus elogis. Però....., com tot, hi ha l’ús i l’abús. El correu electrònic sovint esdevé correu elèctric, i és capaç d’enrampar-me en l’odi més rabiós. Serveixin els següents casos com a tall d’exemple, tots ells reals: hi ha persones que quan tenen por d’enfrontar-se als fets troben la solució enviant un e-mail: demà no et podré entregar la comanda. Segur que l’emissor pensa que l’interessat ja està assabentat i que per tant, ell ja ha acomplert, no entrego la comanda però ja té el meu avís, a continuació  no agafo el telèfon, i  dormiré tranquil sense haver d’aguantar la bronca del receptor pel meu incompliment. Està clar que és només una fugida endavant, però desgraciadament, està a l’ordre del dia. I estic segur que el receptor, el dia que l'agafi li ensenyarà a comunicar com cal! hi ha gent que  envia correus sentència tipus: arribo tard ens veiem una hora més tard,...ens veiem dimarts a les 14 h al Bar Marcelino,...queda convocada una reunió pel pròxim dimecres a les 9 h,...en tots aquests casos l’emissor dona per fet que la proposta de cita o el canvi és plenament acceptat pel receptor,...perquè ho diu ell,...quins collons,...no ho saben que hi ha una cosa que es diu telèfon que serveix per quedar i posar-se d'acord! Després hi ha combinacions dels dos casos. Per exemple, assisteixo a unes conferències. Hi ha un espai per la pausa-cafè (m’encanta aquest terme!). La meva veïna, avorrida, aprofita per fotre el camp, però quan torno a entrar a la sala, no només la trobo a faltar a ella (falta del tot justificada vista la “pájara”!) també trobo a faltar els meus apunts, comento en veu alta sí alguna persona del meu entorn els ha agafat per error, la noia que seu darrera meu és companya de feina de la veïna que trobo a faltar, em diu que pot ser els ha agafat ella,...li dono el meu telèfon mòbil i el meu correu, i li dic que li doni a la veïna perquè es pugui posar en contacte en mi, per tal de poder quedar i recuperar els meus apunts. Quan tres hores més tard arribo a la feina trobo un correu que em diu: Ai!, perdona! Aquest matí he agafat els teus apunts, he pensat que seria millor que els deixés al bar MANOLO del carrer Roselló número XX que està a prop d’on hi havia les conferències. Quin collons els de la veïna! És ella qui m’ha fotut els apunts, és ella qui em fa anar malament, és ella qui hauria de fer l’esforç de localitzar-me i d’intentar compensar la seva falta,...donçs no, mail al canto, i tema resolt, i el “menda lerenda” a buscar els apunts al carrer Rosselló quan plega tard de la feina. I per últim faig un “copiar-pegar” d’una confirmació d’avís de correu llegit (amb uns petites modificacions per mantenir l’anonimat dels implicats)    Su mensaje       Para: 'Manuel VXXXX XXXXX'       Asunto:Convocatòria de reunió de la  Junta  Consultiva       Enviado el: 07/10/2010 17:46       fue leído el 13/09/2011 13:01. Ara entenc perquè en Manuel no va assistir a la Reunió de la Junta Consultiva.