SOMNI DE LA NIT DEL 16 AL 17 DE GENER DE 2012

Viatjo amb un company que no identifico en el somni. Condueixo un cotxe antic, tipus Jeep, per una carretera d’alta muntanya. Anem a veure una carretera que la crisi que la crisi de la construcció ha deixat aturada, a mig fer. La carretera és espectacular: passa enganxada a un espadat de la muntanya, com si fos un pont de mico d’una via ferrada. Hi ha punts on només hi ha l’estructura metàl.lica que ha de suportar la carretera, és espectacular. Deixem el cotxe i ens enfilem tots dos per damunt d’aquestes estructures metàl.liques, fa por, tinc vertigen. Saltem d’un ferro a l’altre sense anar lligats. Caminem per damunt dels tubs jugant-nos la vida. La següent imatge que tinc és asseguts al bar de l’hostal on estem acollits. Conversem canviant impressions de l’aventura que hem passat caminant per damunt de les estructures metàl.liques penjades de l’espadat. Ens confiem mútuament la por que hem passat tots dos. El meu company em diu que hi hagut un moment, quan jo he fet un salt, on m’ha vist mort, precipitat al buit, i que quan no ha estat així i els meus peus han contactat amb l’estructura inferior on ell hi era, aquesta s’ha posat a tremolar, tant que ell s’ha hagut d’agafar per no caure. Estem contents perquè estem vius i perquè ha estat molt interessant. M’aixeco de la taula com per anar al bany, però al traspassar la porta, em trobo dins d'una  sala annexe al saló del bar. La sala és com unes golfes sota terra, amb plena de tabics que separen espais, tot està ple d’objectes vells: fustes, cistells, mobles, llibres,...tot està desordenat, com uns encants. Passejo dins el desordre: m’interessa tot aquell caos, remeno objectes curiosament. Tot està brut. Tinc les mans brutes de pols i de teranyines. Hi ha poca llum, l’ambient és tètric, però hi estic còmode i segueixo buscant. Hi ha una llum blanca i tènue, entra el sol q per una petita finestra situada en el vèrtex superior de l'estança. A la zona il.luminada trobo el què estava buscant: un dipòsit en forma d'una gran capsa de sabates de 50 cm d'amplada, i amb capacitat per guardar 100 l d’aigua, és de plàstic negre, opac, per evitar que es faci verdet a l'aigua que conté si li arriba la llum. Em desperto . Son les 4h 40’. ***** Nota  1 aclaratòria: Els Reis Mags aquest any m’han portat un canaló i un baixant per recollir l’aigua de pluja que cau sobre la teulada de la caseta que tenim al terrat de casa. Em falta un dipòsit on recollir aquesta aigua, que hauria de ser similar al que he trobat aquesta nit al somni,...al despertar-me no he trobat cap dipòsit als  peus del llit, per tant, l’hauré de seguir buscant.  Nota 2: Aquests dies, somiant estic hiperactiu.