SOMNI DE LA NIT DEL 30 AL 31 D’OCTUBRE

Torno a somiar: estic amb tota la família a Anglaterra, no ser què hi fem. De cop tenim algun problema que desconec i ens trobem que som acollits per una família. L’escena següent és ja dins de la casa, de fet, no és una casa, sino un pis. Un pis molt i molt gran, amb moltes habitacions, amb un disseny dels espais caòtic, amb formes triangulars, i amb habitacions on per arribar-hi passes per d’altres habitacions, cosa que suposa molestar a la intimitat d’algun dels fills o filles  del matrimoni. De fet no és un matrimoni. EL nucli familiar el constitueixen dues dones i un home. Una dona és alta i prima, amb cabells curts i arrissats, amb un pentinat d’escarola,…es veu més gran, amb faccions de la cara xupades i molt espiritual. L’altre dona és més guapa, té els cabells castanys, llisos i llargs. Somriu, però a penes parla. L’home és cepat simpàtic però seriós. L’escena passa en una taula de la cuina on hem acabat de sopar, i on només queden les restes i els plats bruts. La cuina també té formes triangulars, amb armaris de formes estranyes. L’home de la casa i jo estem asseguts a taula, un a cada extrem. La meva dona en un costat i les seves dones a l’altre. Els meus fills ja han marxat de taula i s’han escampat per tota la casa amb els fills de la casa. Com que la meva dona no parla anglès. Tota la conversa la porto jo, parlem de Barcelona, del Barça, i de com ho hem de fer per marxar d’aquella casa, que de fet és el que nosaltres volem fer. Marxar d’aquella casa. Però a mesura que hem anat avançant en la conversa, el meu anglès esdevé cada cop pitjor, cada cop els entenc menys i m’entenen menys, no paro de dir “speak slowly,….please slower,…” però no em fan cas,…de cop la dona alta i xupada, s’aixeca, i marxa a l’habitació del costat, on puc seguir-la veient gràcies a un mirall que hi ha a la cuina i a les formes triangulars de les parets. La dona s’estira a terra damunt d’una estora, ara porta un mallot de colors ridículs : rosa, fúcsia i lila; i conscient de que l’estic mirant em somriu, amb un somriure que no sé interpretar bé, no sé sí és tonta o si espera alguna cosa de mi,…llavors es posa a fer ioga i es perd. La meva dona em demana que els hi torni a preguntar com marxar,…ho faig, però ja no ens entenem, ja no em fan cas, la dona jove i l’home s’estan magrejant. Em desperto. Son les 6h. M’aixeco a fer un pipí i a veure aigua. I em torno a posar a dormir que som cap de setmana.