Enyorant Reginald Perrin: AVUI ÉS DIA DE DOL

Estic de dol. De dol de debò. Avui s’ha acabat. S’ha acabat i sóc conscient que serà difícil que torni a casa,…fins hi tot, pot ser mai més tornarà. La veritat és que contra tot pronòstic m’ha estat molt útil. Fou un d’aquells regals que un amic et porta quan el convides a sopar a casa (i fou ja fa uns 4 o 5 anys!). Hi ha qui porta el vi, hi ha qui porta les postres, hi ha qui et porta una truita de patates perquè et diu que li surten de puta mare i així tindrem menys feina,…quan ell va venir a sopar a casa, la portava embolicada en un paper de diari escrit en un idioma estranger, d’un idioma que jo no entenia, però que vaig deduir que podia provenir de l’últim viatge que havia fet. L’amic en qüestió és una mica aventurer. Directament, perquè ell no té pels a la llengüa, em va dir que me la regalava, perquè ell n’havia comprat un petit mostrari de diferents marques i tipus, i aquesta era, al seu tast, insuportable. Mireu com havia de ser d’insuportable perquè me la regalés!. Com que el conec una mica, vaig pensar que era uns dels seus estirabots, però que com a bon amfitrió, havia d’agrair-li el present. El regal va ser ni més ni menys que una ampolla de “STUMBRO PATENTUOTA TRAUKTINÉ- pipiriné su cesnakú” que traduït

del lituà pel senyor google (jo primer pensava que era vodka rus!) ve a dir “bisó amarg patentat – salsa de pebre amb all” (“cágate lorito!!). Si estimat lector inexistent (o pràcticament inexistent!) es tracta d’un licor lituà amarg a base d’angostura macerada amb alcohol, on s’hi han afegit diversos additius picants, bitxo i all, i suavitzat amb mel. Explica la propaganda que era una beguda molt apreciada a Lituània en temps pretèrits pel seu bon gust, que la gent solia convidar a familiars, amics i veïns, quan es trobaven en reunions, com a signe d’hospitalitat (ara entenc el regal! , i també entenc tot el que em vaig equivocar a l’interpretar malament les paraules del meu convidat,…de fet, era tot un honor per mi ser destinatari de tal present, signe de la bona hospitalitat). Després, vés a saber perquè, jo apunto a un refinament del sentit gustatiu de les persones humanes quan deixen de ser primitives, la producció d’aquests amargs fou abandonada, fins que fou recuperat a finals del segle XIX, principis del XX (de fet l’ampolla porta a la capçalera gravat l’any 1906). La seva nota de tast diu (altre cop en directe del Sr. Google):“pot Bison pimienta patentado con ajo - es un aroma característico de ajo con mucho sabor agradable gran cantidad de pimienta. Sabor picante y aroma de coñac le da la pimienta recién desarrollado, infusiones de ajo, que se ablanda y se integra en un conjunto Notas naturales de la colmena de miel aromática. Amargo es de 40 por ciento. concentración de alcohol.”

Dins l'ampolla: allargat el bitxo i rodonet l'all

I tornant a on hem començat, avui he acabat la meva ampolla de “STUMBRO PATENTUOTA TRAUKTINÉ- pipiriné su cesnakú”. Després de 5 anys avui ha passat l’última gota pel dosificador del coll per caure damunt la meva tassa de forma solemne. He de confessar que normalment no bec alcohol, no m’agrada, a excepció d’un tast de Cointreau a pèl després de fer el cafè del migdia del cap de setmana. També us he de confessar que aquest collons de beguda amarga amb bitxo, all i mel és insuportable,…en dos paraules: IN-SUPORTABLE!. Però no us he mentit quan us dic que estic de dol, que la trobaré a faltar,…i que si mai el meu amic torna a Lituània, no esperaré que baixi de l’avió per convidar-lo a sopar,…esperant això sí, que em torni a portar una altra ampolla de “STUMBRO PATENTUOTA TRAUKTINÉ- pipiriné su cesnakú”,…i ara que ja acabo, em veig obligat a dir-vos que sóc propens a tenir naftes a la boca,…i que glopejar aquesta animalada líquida soluciona el problema en un parell de dies!