“CO-SOCIETY”

Vaig assistir a una conferència d’Alfons Cornella.  Alfons Cornella és el director d’una empresa (privada) que es diu INFONOMIA i que a la seva pàgina web (www.infonomia.com) es defineix com una empresa de serveis professionals d’innovació que presenta com a element diferenciador la seva xarxa d’”inquiets”, i que es dedica a explorar, dinamitzar i transformar. Conèixer gent capaç de pensar diferent i d’arriscar-se a posar en marxa projectes, que aparentment, poden ser considerats, a priori, com a “beatiful mistakes” (idees boniques fallides) té, per mi, un punt d’encisador i molt d’engrescador. La conferència versava sobre un nou projecte que tenia entre mans anomenat “co-society” i com que jo ho vaig trobar interessant,…penso que també pot ser interessant difondre-ho. Així que n’explicaré les línies mestres d’aquesta iniciativa. Primer aclarir que innovar no és fer recerca. Innovar és generar noves idees i després donar-les-hi valor (ell deia que “idea x valor = resultat”). Generar idees no és fàcil,…quan un, de forma individual, decideix voler tenir idees,…sol arribar, bastant ràpid a un estat d'assecatge,…les idees no surten. En canvi si afegim el “CO” que en aquest cas vol dir col.laboració, és a dir, si afegim un equip de gent a conversar, les idees comencen a sortir, d’entrada, més fàcilment, tot i que després sempre hi hagin dificultats. Ell va deixar anar una frase que ja m’he fet meva: “col.laborar és la forma més intel.ligent de competir” (smart competition = col.laboration). M’explico: sovint es diu que en aquest món tot ja està inventat. No és cert. Però sí que és cert que el món actual té un grau de complexitat molt elevat, i que per tant, resulta molt difícil, individualment, tenir prous coneixements, com per ser capaç d’innovar. Per això la necessitat de buscar partners que t’ajudin a superar els teus punts febles i guanyar, conjuntament, a la complexitat. Això en el fons demana trencar l’esquema clàssic on sempre s’ha entès la competició com una rivalitat entre individus, per passar a ser una competició entre equips. Llavors el seu projecte “co-society” consisteix en reunir empreses de diferents sectors (“cross”: unió transversal i per tant només pot haver-hi una empresa  de cada sector), de diferent mida,  i amb equip de treball amb mentalitat “inquieta” perquè es posin a conversar (l’art de la conversa no és fàcil). Un cop reunides INNOVIA dinamitza el procés,…com ell deia: aporta l’energia necessària per conduir el procés, que consisteix en explorar el saber de les empreses, allò que cap d’elles sap fer, i veure de les idees que han sorgit quines poden ser valoritzables i acabar donant un resultat externalitzat als mercats (la intermediació per aconseguir aquest procés és el “know-how” que ofereix INNOVIA). El perquè de la necessitat d’aquest intermediador: senzillament perquè aquí costa molt generar una mentalitat proactiva a la col.laboració. Som gent de capelletes, aquí fins ara han triomfat els “Juan Palomo: yo me lo guiso yo me lo como”, i per col.laborar només es pot partir de la GENEROSITAT, que ens dóna CONFIANÇA, que genera COL.LABORACIÓ, que resolt la COMPLEXITAT. Això lliga amb el què ja vaig escriure l’u d’octubre d’enguany en una entrada en aquest bloc titulada “BIZBARCELONA:XAVIER VERDAGUER”:  on explicava que Xavier Verdaguer comparant Catalunya amb Silicon Valley deia que allà les trobades per conversar diferent tipus de gent (emprenedors, capital risc, universitats,…) estaven a l’ordre del dia, i com n’eren d’útils gràcies al tarannà obert, en aquesta matèria, de la gent, i com eren pool d’intercanvi d’on neixien nous projectes d’empresa. La idea d’unir equips diferents per fer coses noves no és nova, però la seva aplicació concreta, sota el nom de “co-society” com a sistema per innovar a les nostres terres (on ens costa tant!) sí. El resultat d’això és per exemple unir l’empresa de cotxes i una empresa de jocs infantils perquè un faci el disseny mecànic i l’altre el disseny de l’habitacle interior d’un cotxe familiar, o una empresa de mobles i una empresa de calçat esportiu per dissenyar habitacions juvenils, o una empresa d’alimentació que té envasos per reciclar amb una empresa de mobles per fer mobles de plàstic reciclat, o una empresa de recanvis d’automòvil que pretén reciclar de cadascun dels tallers mecànics on es fan reparacions certs components de peces substituïdes que tenen encara un alt valor amb una empresa de missatgeria perquè els hi faci la recollida i justifiqui (a nivell de costos) la seva revalorització en el mercat.