FUTUR ?

La meva relació amb els diaris és  a batzegades , passo períodes de necessitat vital de lectura diària, de necessitat de percebre l’actualitat que em menteix, ... i poc a poc, em creix un desinterès descomunal fart de sentir-me enganyat. No obstant hi ha alguns valors permanents: quasi sempre m’agrada llegir La Contra de La Vanguardia (i ara més en català!!) Aquest cop l’entrevista era a un tal  Yogesh Sharda,  qui es dedica professionalment a fer de consultor sobre gestió dels recursos humans a les empreses  i també al desenvolupament personal. Em va agradar una de les respostes davant l’obligada pregunta sobre la crisi actual: “No tenim un problema econòmic,...ni tampoc mediambiental,....tenim un problema humà. Som la causa i la solució dels nostres problemes”. La resposta va fer-me forat. I no m’estranya ara que estic passant una de les meves èpoques allunyades de la premsa, i quan el que m’arriba són les animalades sociopolítiques a les qui qualsevol ciutadà no es pot amagar ni volent-ho! Per exemple no he pogut aïllar-me dels quatre partits de futbol que han jugat el F.C.Barcelona i el Real Madrid C.F (quasi cap i cua!). La repercussió d’aquests encontres ha estat brutal. Fins hi tot, un company de feina, a qui li va agafar la última d’aquestes batalles en  un poble a prop  d’Albacete, m’explicava que davant de la única pantalla gegant de televisió s’hi va aplegar la meitat de la població del lloc (la meitat masculina!) per veure el partit amb una passió desenfrenada,...tot oriünds del lloc , ells eren els únics de Barcelona! Es va sorprendre per l'interès radical pel partit que hi hagué! (Després en va descobrir la causa l’Iniesta és d’un poble del costat!) I és que abans, mentre i després , allargant-se més i més, picant pedra convençuts, els implicats, recollits i comentats per la premsa, no han parat de fer declaracions acusatòries interessades,...de practicar el insult  i el “púes tu mas!” d’un exemple espaterrant per a mig món!  Especialment aquest Mourinho, qui es preguntava Porqué? Porqué?. També m’ha arribat el “fervor” de la manifestació de l'1 de maig: digne record actual de   l’ entranyable "nodo". Uns sindicats comprats volen fer creure als treballadors que estan amb ells cridant  tòpiques consignes contra els emprenyats empresaris. Tot molt constructiu!  Quants aturats actuals, quan van veure que la seva empresa tenia problemes, van trucar a  la porta dels sindicats i van trobar “el espacio y el más allá!”.  Em va arribar per la ràdio la veu d’ una representant sindical que indignada i plena de força deia que com és que hi havia tan poca gent a la manifestació, i es preguntava: “a on són els aturats?a on són els aturats?” He pensat també amb el desinflament del govern del millors. Un cop més només ens podem sentir enganyats pels nostres polítics. Qui ha de liderar no pot  moure's per la por. Ara tampoc tenim fets, encara que em millorat amb la paraula! I he pensat amb el cinisme del tripartit, que és capaç de fer el gall després del què no ha fet durant els últims anys. Ara vénen les eleccions municipals i algú es preguntarà davant l’abstenció:” a on són els vots?,  a on son els vots?” I així he arribat al cap del carrer. Tots actuen igual: contra l’adversari tot sí val, ... i quan més grossa es pugui dir millor,...amb fonament o sense, tan se val,... perquè ningú té temps de  preocupar-se per contrastar la veracitat del què es diu, critiquem, tirem-los pedres, menystinguem ,...i que la premsa ens faci d’altaveu, que per això els subvencionem tant com podem. Pot ser caldria començara a mirar-se a dins d’un mateix, i pensar: què no estic fent bé, què fan els altres millor que jo, com en puc aprendre, com els puc copiar i després millorar, per superar-me, per superar-nos, què puc fer jo abans de criticar,…. Sí ...he confirmat que som la causa del problema,... el que no tinc tant clar,...és que en siguem la solució! P.D.: Pot ser serem la solució el dia que estiguem en risc d’extinció!