VULL EL MEU FUTUR CONFINAT

Vivia en la multitasca, sempre engrescat, vital,... i de cop ve el virus i em para, i m’obliga a estar-me quiet en un paisatge alterat que no he escollit, i resto reclòs a casa amb els meus. I començo a avorrir-me, però al mateix temps la incertesa del què està passant se’m menja per dins. Fins que em dic: prou! I decideixo acceptar la situació, i començo a viure la vida a la velocitat d’un cargol, i ara llegeixo, i ara miro una pel·lícula, o pinto, o llegeixo o escric, però de manera que només faig una cosa a cada moment. A més a més, cansat de les tonteries que venen del món exterior, comprenc que ara em toca estar a casa aïllat de tot i quan em parlen de fases els hi dic que quan tot acabi que ja m’avisaran. I ara que a poc a poc m’estan obligant a entrar en l’antiga normalitat, descobreixo que no vull, que em fa molta mandra, i que decididament he decidit seguir confinat.