CAMINAR A POC A POC

Visc en guerra amb la pressió arterial, controlada però en guerra constant. He decidit prendre consciència de la velocitat a la que camino, crec que és un fet decisiu per canviar la meva forma de pensar. Caminar ha de ser, per obligació, una activitat lenta; segur que si camino a poc a poc allargaré els instants, i segur que de mica en mica, faré la meva vida més llarga. I és cert que quan camino conscient,   durant una estona més o menys llarga, la lentitud m’abraça i m’oblido de les ocupacions diàries, entro en un espai lliure. Ara només falta trobar temps de llibertat per caminar.