El primer que ho va fer fou un amic: va dir que
aquella era l’última fotografia que penjava a l’instagram, i va marxar. La
seva acció no em va deixar indiferent. Com més anem, més ens volen distreure.
L’addicció com a estratègia comercial. Aquestes apps ens donen un servei que
crea addicció, es tracta del fenomen batejat pels anglosaxons com FOMO (fear
of missing out), és a dir, por de perdre’s els esdeveniments, i d’alguna
manera, així, se’ns obliga a viure a través dels altres, i després quan ens
adonem vivim dins d’una mal sana solitud. Buits per dins però plens d’estupideses.
Prou de seguir i més fer. Per això m’he desintragramitzat i m’he destwittejat.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 28 de juny del 2019
DESINTRAGRAMITZAT I DESTWITTEJAT
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada