divendres, 16 de novembre del 2018

VULL SER

Les males herbes constitueixen un grup de plantes normalment menystingudes, però en mi, sempre m’han provocat un interès especial. La seva capacitat d’adaptació, la seva estratègia de vida, aquesta brutal tenacitat per la supervivència són veritablement dignes d’admiració. Són plantes vulgars i corrents, que ningú se les mira, que ningú no en fa cas. Espontàniament, sense demanar permís, creixen als descampats, als marges dels camins, als conreus o als camps abandonats, a les escletxes d’una paret o a l’esquerda de la llamborda del carrer, en un forat d’un arbre, al test de casa,... són arreu i no ens les traurem mai de sobre! Per tant, vull ser la mala herba al prat de la vida!



2 comentaris:

  1. ... Apreciat Miquel cal recordar que el terme "mala-herba" es també relatiu.
    ... Visualitzem una maduxera carregada de fruits en un camp de blat de moro, - un terme sintàctic difícil d'excloure - ¿ Qui es més dolent ?, ¿ Qui ha patit més per sobreviure?, ¿ Quin dels dos eliminem? ...
    ... Com veieu, a banda de l'espai-temps, sembla que gairebé tot es relatiu.

    PD: Company, com veieu ha estat molt fàcil recuperat el teu blog.
    Endevant !!!
    P.S.

    ResponElimina