SOMNI DEL 14 AL 15 DE DESEMBRE

Condueixo un gran "trailer". És un transport especial. Vaig flanquejat pels Mossos d'Esquadra. Davant, darrera des del retrovisor, no faig més que veure llums taronges giratòries: tenen un punt d'hipnòtiques. Porto una gran planxa de ferro. Un cercle metàl·lic el diàmetre enorme que fa que ocupi els dos carrils de la calçada. És una senyal de direcció prohibida. La marxa és lenta, amb constants aturades, i les llums taronges no paren de girar dins el caos circulatori que genero avançant cap al sud. Vaig cap a Tarragona, a la frontera amb València, i pregunto per la ràdio si ja tenen les grues preparades per muntar la senyal. Em diuen que no em preocupi, que és cosa seva, però jo segueixo fent barrinar el cap entre les pampallugues taronges giratòries. Finalment arribo. No era el que jo havia imaginat. Resulta que un ric excèntric a fet pintar damunt del parquet de casa seva un mapa d'Espanya de grans dimensions, i el passadís d'accés a la seva habitació, que coincideix amb una gran recta que comunica Tarragona amb València, és on vol posar la senyal de prohibit el pas perquè ningú no l'emprenyi. Quan veig la situació ja dic que allò no funcionarà, que les dimensions de la senyal són massa grans..., però l'encarregat de les feines, amb mala llet, em fa un gest perquè calli i m'aparti, i tot seguit comença a donar ordres a les grues per a fer la descàrrega i ubicar al seu emplaçament definitiu el puto tros de ferro circular. Des de fora el camió estant m'ho miro. Les llums taronges s'han apagat, ara, tot és un silenci tensional d'unes grues pesades que es belluguen com ballarines talment fan els mecanismes d'un rellotge precís. Tot va bé fins que s'adonen que a la casa hi ha una columna al mig del passadís que enlloc no estava dibuixada... em desperto, són les 4h20'. Avui he fet 50 anys.