AIRE CONDICIONAT

Feia tanta calor que vaig decidir anar al museu amb cotxe, contaminant i ocupant places d’aparcament. A l’exposició em sorprèn trobar tanta gent. Que no han anat a la platja aquest agost?. Ahhh pillins!... és que aquí hi ha aire condicionat i la veritat és que s’hi està bé.  Giorgio Di Chirico no em diu res, però miro al meu entorn: iaies xerrant, mares perseguint nens, la sala on passen un vídeo plena de gom a gom de persones que, quan acaba el film i torna a començar, es mantenen fixes al seu lloc ben assegudes,... vaja poc interès general. Només m’atrau un quadre que porta de títol “Tothom i l’objecte misteriós” (foto adjunta). Em sento cansat de tant estar de peus mirant quadres que només tenen colors. L’any que ve, quan vagi a veure una exposició al mes d’agost portaré un tamboret, el plantaré davant de l’únic quadre que m’agradi i passaré una llarga estona contemplativa a la fresca. Decidit.