DOBLE MITJÓ

Estic a l'oficina treballant. El seu inici és imperceptible. Un deix d’incomoditat mal identificat. Poc a poc però, va avançant, pràcticament sense adonar-me del procés. Fins que de cop arriba i s’apodera vertiginosament dels meus peus. I dels peus s’escampa cap a la columna amb un gelor que em gela l’espatlla. Moment en que desespero perdent la concentració pel que estava fent per prendre consciència clara de que senzillament tinc fred. Davant de tanta desesperació, finalment he hagut de prendre la no fàcil decisió d’abrigar-me els peus posant-me un doble mitjó: un prim de cotó i un gruixut de llana per damunt. I he dit que es tracta d’una no fàcil decisió perquè verifica el que comença a ser innegable:  que em faig gran.