EXCREMENTS PRIVILEGIATS

Sóc home de mocs. Sempre n’he tingut. Des de ben petit. Crec que ja ho vaig explicar fa anys en aquest bloc: el meu nas és una fàbrica de mocs. Però fins ara no me n’havia adonat i no puc deixar de sentir-me estrany pel gran privilegi que els hi he donat, dono i donaré.  Aquest brut excrement lluny d’abocar-lo en fora com tots els altres excrements del meu cos, l’acullo sempre dins d’un drap bell i delicat; i un cop rebuts els empaqueto i guardo curosament dins la butxaca dels meus pantalons com qui guarda un gran tresor. Certament un pel fastigós i indigne del que són, però mai, i crec que n’estic segur, renunciaré al mocador en favor del clínex, perquè el meu nas no s’ho mereix i perquè és la meva petita contribució pel futur del nostre planeta blau. Amén.