divendres, 22 de gener de 2016

ELLA



Avui em toca descansar. Decideixo descansar assegut davant la taula  de la cuina on hem sopat. Abans obro la nevera i m’omplo de moscatell un vas que vam heretar de la seva  àvia Rosa. Bec mentre me la miro. Miro com feineja. M’agrada veure com mou els braços. Neteja els fogons mentre manté enganxat a l’orella el telèfon. Al mateix temps xerra. És evident que és una femella. Em meravella aquesta multiplicitat plàstica de tasques. Penja i ara em xerra directament a mi i jo faig com qui l’escolta, però de fet només me la miro... i sí, decididament me l’estimo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada