VELL INDIGENT

Juguem a casa però el poliesportiu encara està tancat. Esperem pacientment, tenim sort que encara no fa fred. Davant hi ha uns petits jardins. Assegut a un banc hi ha un vell indigent al costat d’una bossa de viatge. Darrera seu hi ha un escombriaire que fa vent amb l’escombra. Parlen en castellà. L’escombriaire li pregunta:.- Jefe! Usted que es? más español que catalufo o catalufo que español?-, i el Jefe li respòn pausadament .- yo soy de la tierra que me da de comer- , .- a sí?-, .- He vivido en Marruecos, Algeria, Túnez,...- i l’altre li espatega .-Joder Jefe, usted ha recorrido media Europa!... i el vell, arribats aquí, amb la vista perduda a l’infinit, decideix donar la callada per resposta.

L’ARAGONÈS

S’han jubilat anticipadament. Al barri els coneixia tothom. Portaven anys amb el “colmado”. Tenien el seu factor diferencial. Ell cada dimarts baixava cap a Valderrobres al Matarranya. Tornava a casa el dimecres amb mató, olives negres, galetes, pa,... mentre, ella es quedava despatxant. Els fills han fet camí lluny de la botiga. La crisi els ha fet mal i estaven cansats, i ara l’aragonès ha tancat per sempre. A casa sempre ha estat l’aragonès encara que a ell no li agradava i ningú, a part de nosaltres li’n deia així, i durant tots aquests anys ha estat la salvació sempre que a casa faltava qualsevol cosa oli, llet,...i sobretot la xocolata Lindt negre 50%. Els trobarem a faltar.

LOS CUATRO

“Los cuatro” són: en “chiqui little” que camina de puntetes mentre pica les palmes i canta, en “madafaka” que sempre  balanceja el cos d’un costat a l’altre, el “loco del chandal” que porta gorra al cap  i dos grans cèrcols daurats per arracades i l’ “hermano oso” que senzillament, com es dedueix pel seu sobrenom, és enorme... i no penso dir res més!

SUDOKUS

Vaig a veure els pares. La mare està fent sudokus. De cop li diu al pare que el bolígraf no va bé, que sinó escrius ben recta, el boli no guixa, i ell li respon que escrigui recta. I la conversa segueix: Aquest sudoku no l’han fet bé!. Això sempre ho dius quan no et surt. No em surt bé perquè l’han fet malament. Llavors comença a passar pàgines enrrere del llibret dels sudokus i diu: mira quantes emes de “mal”,...i en canvi, aquí, mira quantes bes de bé,...i mira aquí quines BES més grans,... poso BES grans quan he hagut de pensar molt i al final ho he aconseguit i el pare li diu quina bona nena estàs feta! i ella li respon, que sí, com l’Arale!