GIMNÀS DE POLÍGON

Amb els meu peus en procés de sanació no puc pensar en anar a caminar. Per fer alguna cosa, he decidit, mentre ho aguanti, apuntar-me al gimnàs del polígon industrial on treballo, aprofitant que la matrícula era gratuïta durant el mes de juliol. El gimnàs és una nau més del polígon però tunejada de gimnàs. A la planta baixa hi ha les màquines pels forçuts, al primer altell les bicicletes, més amunt una sala d’activitats dirigides amb una música txumba-txumba permanentment “a tope”, a l’última planta els vestuaris. Quan entro hi ha una administrativa avorrida que amb desgana mira els clients entrar. Pujo per les escales fins els vestuaris on sempre hi ha el responsable del manteniment que jo ja he fet gai. Em canvio hi baixo fins la planta baixa, em passejo entre les màquines dels forçuts per poder accedir a les  escales que em porten a l’altell on hi ha les bicicletes, i em poso a pedalejar: “ level 1”. L’altell de les bicicletes és un mirador damunt les màquines dels forçuts. Els forçuts porten samarretes de tirants tibants i tenen els braços tatuats. Les forçudes porten models de disseny on la calça-pantaló i el top tipus “bra” ofereix, meravellosament,  un paisatge de regateres de  carn torrada sostingudes per teixits de fibra sintètica de colors negres combinats amb rosats, fúcsies i verds florescents. Al sostre de l’altell de les bicicletes hi pengen tres ventiladors d’aspes. Tots els cossos desprenen calor i humitat. Fa molta xafogor. Acompanya l’ambient la cadena cien!