 A vegades visc temps carregats. Em pesa la responsabilitat. Però si
bé les circumstàncies hi són... pertany només a la meva jurisdicció el com me
les he de prendre. Prendre les pròpies decisions i saber tenir després la
ment en silenci. Però el pensament em rossega intermitentment per dins. I la
lluita reviu exigint-me una altra actitud i em demano una mica més de fermesa
desitjant aconseguir la meva melodia infinita, sabent tocar com a solista un
crescendo vivace mentre la resta de l’orquestra segueix avall, obrint-se així
un espai de llum immens. I tot en RE MAJOR, perquè des de la Novena de
Beethoven, la victòria s’escriu ja sempre en RE MAJOR. |
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 15 de maig del 2015
EN RE MAJOR
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada