MADONNA

Canazei, les dues de la nit. Cansats hem anat a dormir d’hora, i el desordre de les hores fent vacances m’ha despertat. Gaudeixo d’un feliç insomni.  Avorrit faig el que no he fet durant la setmana que porto aquí: observar cadascun dels detalls de l’habitació. Descobreixo que penjada en un pany de la paret hi ha una Madonna. M’agrada el fet, perquè a l’habitació de casa també en tenim una. Una escultura de guix trobada en un racó d’un antiquari de la que ens vam enamorar. Penso amb la força de la paraula: MADONNA. Com que no puc dormir, m’aixeco, i obro l’ordinador. Google, qui tot ho sap, em diu que Madonna és un terme italià utilitzat en l’època medieval per referir-se a una dona important i que el cristianisme ha igualat a Maria mare de Jesús. La força de l’amor genuí de les mares. M’entorno al llit i la busco. Li dic que no hi ha manera de tornar a dormir. M’abraça i em sento de nou com un fill que arraulit s’adorm segur.