divendres, 11 de juliol del 2014

LA MEVA VEÏNA ITALIANA


A punt de fer-ne quaranta. Fantàsticament cuidada s’ensenya elegant pel barri amb talons de vint centímetres. Avui duu una faldilla  ajustada amb una obertura de la mida d’un braç. Quan ens creuem... no em mira mentre jo me la miro. Davant del desordre, la corrupció i el frau d’aquest món, només es pot confiar en la bellesa..., encara que sigui en la bellesa efímera d’un tros suculent de plastilina, encara que sigui durant l’instant breu que transcorre des de que la veig, fins que em passa; sense atrevir-me a girar el cap per guanyar uns segons perduts dins del seu cul tan rodó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada