SOMNI DE LA NIT DEL 27 AL 28 DE MARÇ de 2014

Estic renyant el meu fill gran. Estem a la seva habitació. Estem de peu mirant-nos cara a cara. Com que ja quasi em passa es miren tots quatre ulls enrabiats. La discussió va pujant de to. De cop... em veig a terra, arronsat en posició fetal i començo a donar voltes sobre mi mateix, cada cop més ràpid, accelerant-me. Em sento líquid. Giro frenèticament com l’aigua quan s’escapa pel forat de la banyera.  En mig de la rotació em faig conscient de que m’ha matat i, instintivament, necessito tenir la meva dona amb mi. Començo a cridar desesperadament el seu nom. Cada cop més fort. Ho visc molt malament. És una situació absolutament absorbidora,... no em puc escapar i ningú em sent.... em desperta la meva dona, dient-me que què em passa, que estic somiant, que em tranquil·litzi,... despertar-me m’allibera... només són la una de la matinada. Em costa tornar a dormir-me. *************** P.D.: Dos dies abans, quan vaig arribar a casa de la feina, vaig anar amb el meu fill a prendre alguna cosa per xerrar de com encarar el seu futur i d’algunes decisions i situacions que havia pres i que no el feien sentir segur. La conversa va ser molt interessant. Em vaig sentir feliç conversant amb ell cara a cara, descobrint valors que el dia a dia massa sovint t’amaga. Gràcies fill.