BONES PRÀCTIQUES 5: PUJAR ESCALES

Odio que l’Administració s’entesti a fer de pares  perfectes i ens adoctrini dient-nos què està bé i que no es pot fer pel bé de la nostra salut. Però no hi ha manera: els polítics ho fan de capellans o es barallen entre ells. Ara, l’Ajuntament de Barcelona ha tret una campanya  on em diu: “Fes salut, puja per les escales.” Diu que pujant escales cremo 9 vegades més calories que en repòs, que redueixo les incidències cardiovasculars, que enforteixo els ossos i la musculatura i que fins hi tot m’ajuda a reduir el colesterol. No ho poso en dubte però no són els polítics els qui m’ho han d’explicar, que ells, ja tenen prou feina, la seva, si és que la volen fer bé. Quan vivia a casa els pares odiava que m’enviessin a comprar el pa o el paquet de farina de galeta, no pel fet en sí d’anar a cal botiguer, sino perquè, com que encara no tenia l’edat legal per pujar amb l’ascensor, m’havia de "xupar" un darrera l’altre els esglaons que em menaven fins el tercer pis on vivia. Quan vaig tenir l’edat legal per pujar sol amb l’ascensor odiava que m’enviessin a comprar el pa o el paquet de farina de galeta perquè em tocava els collons no poder fer la meva i haver d’anar a cal botiguer. En aquella època tenia el ple convenciment que el veí del quart segona estava com un autèntic llum: podent anar amb ascensor s’entossudia a pujar cada dia per les escales en autèntica processó de Setmana Santa, pas a pas, sota un imaginària lletania  al compàs del ritme monòton d’uns timbals ficticis. Però ara fa més d’un any, des de juny de 2012 que, no ser quin  mecanisme intern meu fa fer un clic, i em vaig capficar en auto  minimitzar l’ús de l’ascensor, i per tant, des de llavors, quan vinc del carrer, sempre pujo caminant per les escales fins al segon pis on visc. Al principi els veïns quan em veien m’esperaven aguantant la porta de l’ascensor per si volia pujar amb ells. Ara, ja ho han après, el veí del segon està com un llum, puja en processó per les escales! Cada matí vaig a comprar el pa, és la primera ascensió del dia i sense cap dubte la més dura, perquè  la faig mig adormit amb unes cames de plom. Les altres ascensions diàries, per norma general, les porto més bé. Fa temps va sortir una iniciativa  per impulsar l’exercici físic a la parada de metro de Odenplan a Estocolm, on van reconvertir les escales per pujar i baixar, en unes tecles de piano, que lògicament feien la seva nota pertinent quan eren trepitjades. En aquest cas es va demostrar l’ increment de l’ús de l’escala de peu fins al 66% dels viatgers.... no crec que la campanya del nostre ajuntament tingui tant èxit.