SOMNI DEL 23 AL 24 DE SETEMBRE DE 2012

Participo dins d’un grup de gent que no identifico en un concurs folklòric (no recordo si cantem o ballem). El concurs s’acaba i nosaltres som els guanyadors. El jurat ens diu que el premi ens el donaran en un bar on es farà un petit piscolabis. Em sembla estrany. En el públic hi ha un amic del meu pare (és l’única persona que identifico en tot el somni). Em fa un senyal que no se interpretar.  No obstant marxem cap al bar dalt d’un cotxe. Veig que l’amic del meu pare també agafa un altre cotxe i ens segueix. Quan arribem, el bar està  tancat. De fet hi ha un balissament impedint el pas amb una cinta de la policia. El bar està buit i la porta rebentada. L’amic del meu pare arriba, i ens diu que tot el jurat està imputat en el tràfic de drogues, i que el concurs era una “tapadera” per blanquejar-ne els guanys. Llavors arriben tots els membres del jurat damunt de motos i vestits amb “xupes” de cuir negre. És massa tard. Comencem a córrer desesperadament però ens persegueixen. (Aquesta persecució tinc la sensació que és molt llarga,...i estic semiconscient, perquè jo mateix em dic que tot allò no és lògic, que estic somiant, però no puc fugir del somni). Finalment em trobo baixant unes escales amples d’un Institut de Batxillerat, faig salts espectaculars que fan que estigui a punt de fotre’m de lloros vàries vegades. Cada cop agafo més velocitat. Això fa que els meus perseguidors vagin caient per les escales, i els que no cauen cada cop els tinc més lluny,...em sento alleugerit,...però quan arribo a la planta baixa veig que m’està esperant un “dolent”. Tinc por perquè em sento molt cansat.  Llavors veig que darrera el “dolent” hi ha l’amic del meu pare que amb un cop de puny l’estaborneix. M’abraço a l’amic i llavors per la porta de l’Institut entra la policia. Em desperto. Estic suat i amb la boca seca. És la una i nou minuts de la matinada. Fa dues hores que era al llit.