PAISATGE URBÀ D’ESTIU

Ara que ja ha arribat l’estiu m’agrada un paisatge urbà que provoca olor de dona estimada.  Fixar-me en el teixit suau arrapat que abriga  sense pes el teu cos. Sentir meu el malabarisme de l’equilibri dubitatiu del teu caminar com un plaer dolorós, només perquè em fascinen els talons alts que et pugen el cul i et tensen els bessons. Obsessionat m’entesto en aguantar-te la meva mirada mentre busco el consol de la joventut que ja no tinc. Llavors somrius sense paraules, realçant exasperadament els meus ànims, però la ironia del soroll de les quatre petites rodes sobre l’asfalt  capten un immens futur que els teus ulls negres  construeixen  a recer del gust del tors nu d’un jove adolescent.